Molt nens, tenen dificultats per aprendre a llegir i escriure. Com a conseqüència tenen moltes possibilitats de tenir fracàs escolar.
A l’etapa infantil, que el nen no aprengui a llegir, no sempre ha d’indicar que en el futur tingui dificultats greus, doncs cada nen té el seu ritme, però és necessari estimular-lo per que vagi avançant. Li hem de proporcionar estratègies i recursos per que ell crei el seu propi aprenentatge mitjançant el descobriment. Totes les vivències relacionades amb la lecto-escriptura faran que senti la necessitat d'avançar i millorar.
És en el primer cicle de primària, quan més alerta hem d’estar. El nen ,dia a dia va madurant i juntament amb ell, cal que millori la seva lecto-escriptura, disminuint els errors que en certes edats són normals i perfeccionant tots els aspectes relacionats.
Si no és així i es detecta qualsevol retard en lecto-escriptura que li afecti considerablement en els aprenentatges, cal proporcionar-li estratègies per poder superar-les.
És cert que el procés d'aprenentatge de la lecto-escriptura és bastant complexa. Són molts els factors i les causes que influeixen en el resultat final. Evidentment això suposa pel mestre una especial disposició per poder detectar des de l'inici les possibles dificultats presents, de forma que es puguin intervenir immediatament, abans que es converteixin en obstacles per l'aprenentatge.
Hi han diferents trastorns que impedeixen als nens poder avançar d'una manera normal. Seguidament farem menció dels trastorns més usuals que poden afectar considerablement tant en la lectura com l'escriptura.
Dislèxia
Cal tenir en compte que quan un nen comença amb la lecto-escriptura es normal que faci molts errors, com inversions de lletra al llegir o escriure (SE per ES, SOL per LOS), ajunti totes les paraules d'una frase, substitueixi o no escrigui algunes lletres... però aquests errors són normals i no ens hem de preocupar.
És a primària quan es pot detectar i diagnosticar una dislèxia.
Els errors més habituals per detectar-la són:
-Omissions de lletres dins de la paraula (MANTA per MATA).
-Substitucions d’una lletra per una altra ( CADIRA per CATIRA)
-Inversions (SAL per LAS)
-Adicions de lletra , síl·labes o paraules (EL PORT per EL PORTA)
-Rectificar, vacil·lar, sil·labejar constantment quan llegeix provocant lentitud.
-Moltes vegades es perd la línia.
-Rotació d'algunes lletres (b per d, p per q, J per L) .
-A l'escriure junta o talla moltes paraules. ( LA POMA per LAPOMA, ENCARA per EN CARA).
-Dificultats en aspectes seqüencials ( abecedari, mesos de l'any, tables de multiplicar...)
-Persisteix a l'escriure alguns números i lletres en un mirall.
-Quan llegeix no s'adona dels errors que fa.
-Falta de comprensió del que ha llegit.
-Fa molts errors quan ha de copiar de la pissarra a la llibreta.
-Falta d'atenció i concentració.
-Excessives faltes d'ortografia.
Quan apareixen algunes d'aquestes dificultats fan que el nen no pugui assimilar correctament la informació que rep, afectant a la comprensió lectora i a l'expressió escrita, que és la base de qualsevol àrea.
Disgrafía
Consisteix en un conjunt d'alteracions que afecten a la cal·ligrafia. És un problema funcional, es a dir, que no és causat por ninguna lesió, ni deficiència.
Afecta directament a la grafia, a la forma del traç en l'escriptura.
Fins els 6 anys la grafia dels nens s'anomena predisgrafia. Podem trobar dificultats gràfiques que d'un principi poden ser normals però que podrien posteriorment presentar un trastorn disgràfic.
Es considera una escriptura disgràfica aquella que presenta dificultats per interpretar o descodificar. Les més característiques són:
-Lletres no reconeixibles les quals no podem identificar.
-Les lletres es confonen per què s’hi afegeixen o es treuen elements (m per n).
-Grafismes que es poden confondre amb altres ( a per o).
-Grafemes traçats en una direcció i que no és la correcta.
-Sobreimpressions quan s'escriu una lletra parcialment sobre d'una altre.
-Quan completen una lletra i afegeixen traços que poden superposar o separar les lletres.
-Omissió de bucles.
-Bucles accesius.
-Deixar lletres obertes, quan no es tanquen els cercles de les lletres (o, a, g, d...)
-Lletra massa petita.
-Bastons discontinus, es retoquen els bastonets per allargar-los.
-Bolladures quan els cercles presenten ondulacions irregulars.
-Tremolor, sacsejades, desproporció de les lletres.
-Línies ascendents o descendents.
Tots aquests errors s'han de treballar per millorar l'escriptura, així poder llegir sense problemes els textos d'un mateix, ja sigui en apunts o exercicis.
Disortografia
És un trastorn funcional, consisteix en les dificultats d'escriure les paraules d'acord amb les normes ortogràfiques.
Les normes ortogràfiques poden ser de dues formes:
ORTOGRAFIA ARBITRÀRIA: són el conjunt de normes que no es basen en l'associació fonema- grafema (el so de la paraula BOMBA podríem escriure vomva, bomva, vomba però només una és la correcta). Sinó en unes normes establertes.
A les dificultats de recordar aquestes normes arbitràries es denomina Disortografía visual.
ORTOGRAFIA NATURAL: normes basades en l'associació fonema- grafema, és a dir el so-lletra. Les dificultats en aquests aspectes són els que ens posen en avís d'un problema de dislèxia.
Una dificultat disortografica interfereix significativament el rendiment acadèmic o en les activitats de la vida quotidiana que són necessaris per la realització dels textos escrits.
Per detectar si un nen pateix un trastorn disortografic tindrem en compte:
-Que no tingui problemes d'agudesa visual, un nivell intel·lectual baix, no hagi tingut algun trastorn específic de lectura o per una escolarització inadequada.
-El nen no és capaç de deletrejar en veu alta .
-No pot escriure les paraules correctament, el nivell d'ortografia és significativament inferior al nivell esperat a la seva edat, per la seva intel·ligència i pel seu nivell escolar.
-La capacitat de lectura i comprensió del nen ha d'estar dins de la normalitat i no tenir antecedents de problemes de lectura anteriors.
-No ha de tenir dèficit visual, auditiu o neurològic ....
El rendiment tant en la lectura com en l'escriptura, es mesura mitjançant proves específiques, administrades individualment, situant el nivell d'acord a l'edat cronològica, el seu coeficient d'intel·ligència i l'escolaritat pròpia de la seva edat.
Adonar-se de l'existència d'aquests problemes i posar-se en marxa per la seva solució, és el primer i principal pas. Deixar que el problema es resolgui per si sol, és crear-ne un altre més grós com és el cas del retràs escolar.
Però, què es pot fer en aquests casos? Evidentment cal consultar amb un especialista en la matèria, que estudi el cas en concret i porti a terme el tractament més adient.
L'evolució d'alguns trastorns, sol ser molt positiva, sempre que la intervenció comenci el més aviat possible.
L'objectiu és que els nens aconsegueixin llegir i escriure en el seu moment, per poder ser estudiants competents i en un futur puguin donar resposta a una societat canviant.
Gemma Parramon, mestra d'audició i llenguatge - logopeda infantil de CEMAR
